Pensió d’aliments – En quines circumstàncies sorgeix el deure d’aliments a favor dels fills?
De la separació, divorci o nul·litat d’una parella sorgeixen una sèrie de drets i obligacions no solament entre aquests, sinó també a favor dels descendents en comú.
En aquells supòsits en què les parts opten per un sistema de custòdia exclusiva dels fills a favor d’un dels progenitors, neix l’obligació de l’altre progenitor de contribuir a les necessitats d’aquests. D’aquesta manera, el progenitor no custodi tindrà l’obligació d’abonar mensualment al progenitor custodi una pensió d’aliments a favor dels fills en comú.
Quins conceptes inclou?
A diferència del que la seva denominació pot donar a entendre, la pensió d’aliments a favor dels fills no solament fa referència al menjar d’aquests. Per contra, sota aquest concepte s’inclouen totes aquelles despeses ordinàries dels nens, és a dir, aquells que es reporten de manera habitual.
En conseqüència, amb caràcter general, la pensió d’aliments inclourà els aliments pròpiament dits, però també: les despeses de roba i calçat, la quota del col·legi així com la de menjador en cas que els nens es quedin a menjar en aquest, les despeses de farmàcia i la part proporcional del cost de l’habitatge i dels subministraments.
Com es determina l’import d’aquesta?
El primer que cal saber quant al càlcul de la pensió d’aliments és que no existeix una fórmula matemàtica o una regla detallada que ens permeti determinar-la amb facilitat, motiu pel qual és important comptar amb l’assessorament d’un professional expert en la matèria.
Assegut l’anterior, la norma general estableix que s’ha de tenir en compte, d’una banda, les necessitats dels fills a favor dels quals es determina la mateixa i, per l’altre, la capacitat econòmica de tots dos progenitors. Per a això últim, s’haurà d’atendre no solament als ingressos de cadascun d’ells, sinó també al possible patrimoni i a les obligacions econòmiques i despeses habituals als quals han de fer front, especialment, si fan referència al manteniment d’altres descendents.
Fins quan s’allarga aquest dret dels fills?
Es tracta d’una altra de les qüestions especialment controvertides en la matèria, existint extensa casuística en la jurisprudència. No obstant això, actualment no existeix discussió en què l’obligació de pagament no desapareix de manera automàtica quan els fills en comú aconsegueixen la majoria d’edat.
La jurisprudència ha establert de manera abstracta, que l’obligació d’aliments persistirà malgrat la majoria d’edat mentre l’alimentat segueixi amb la seva formació o no compti amb ingressos propis suficients per al seu manteniment; encara que s’hauran de valorar específicament les circumstàncies de cada cas. Per això, resulta novament imprescindible comptar amb l’assistència d’un professional especialitzat.
Què passa si el progenitor obligat al pagament no fa front a la seva obligació?
Per desgràcia, l’impagament de la pensió d’aliments per part del progenitor no custodi no és una situació excessivament infreqüent.
Davant aquesta situació, és necessari acudir a un despatx d’advocats especialitzat per a poder iniciar amb promptitud les gestions necessàries per a instar un procediment d’execució de sentència; de manera que s’obligui el deutor a abonar els imports pendents o, si escau, es procedeixi a l’embargament dels seus béns i drets, fins a cobrir les quantitats degudes i els seus respectius interessos. És important recordar, que de conformitat amb el Codi Civil de Catalunya, l’obligació de pagament de les pensions d’aliments indegudes, prescriu als tres anys de la meritació d’aquestes.
Per veure els nostres serveis en alimony feu clic aquí
0 comentaris