Custòdia compartida:
Quin és el millor mètode?
Aquesta és una d’aquestes preguntes freqüents que ens fan els nostres clients en l’assessorament previ a la redacció del seu conveni de separació o divorci.
No podem obviar que actualment existeix un model estrella que és l’alternança setmanal entre un i un altre progenitor. És el sistema previst en la majoria de convenis i el preferit dels jutges de família per la seva simplicitat i facilitat d’aplicació. Entre els punts positius d’aquest sistema, està el fet que els menors poden adaptar bé les seves rutines al canvi de domicili que suposa l’alternança de custòdia.
Aquesta guarda per setmanes suposa que els menors estaran una setmana amb el seu pare i una altra amb la seva mare.
En aquests casos s’utilitza un dia setmanal: dilluns, divendres o diumenges, com a dia de canvi en la guarda.
Malgrat això, cada família té les seves particularitats i, en casos de separació, tots dos progenitors han de buscar la millor manera de reestructurar-se després de la ruptura. La conveniència d’un bon enteniment en el moment de regular els acords de divorci o separació permet, entre altres qüestions, adaptar la manera de dur a terme la custòdia compartida de manera que tots se sentin còmodes amb el sistema triat.
A més, la guarda o custòdia compartida tampoc vol dir que hagin d’existir els mateixos dies d’estada amb l’un o l’altre progenitor pel que els possibles sistemes són infinits.
La guarda per dies suposa que, dins de la mateixa setmana, els menors uns dies estan amb el pare i altres dies estan sota la guarda de la mare. El més habitual en aquest sistema sol ser, que per exemple els menors romanguin amb un progenitor els dilluns i dimarts amb l’altre progenitor els dimecres i dijous. Finalment, els divendres i cap de setmana de manera alternativa entre pare i mare. Evidentment perquè aquesta fórmula pugui donar-se de manera correcta, preservant al màxim el benestar dels menors, els domicilis de pare i mare han de ser pròxims.
Aquesta manera d’exercir la custòdia compartida per dies és la més recomanada pels psicòlegs infantils en el cas de nens molt petits o molt apegats a un dels dos progenitors. Amb això es pretén que el menor no estranyi massa el contacte amb el progenitor amb el qual no estigui en aquest moment.
Tant les fórmules setmanals com quinzenals poden preveure dies solts en què els menors estiguin amb el progenitor que no els té amb si, durant aquest període.
Es poden fins i tot utilitzar les tardes amb activitats extraescolars i aprofitar-les perquè siguin acompanyats pel progenitor que no els té durant aquesta setmana o quinzena aprofitant aquests moments i evitant que els nens estiguin d’un domicili a un altre.
Per tant, la pregunta de quin és el millor sistema? Opinem que ha de contestar-se analitzant cas per cas i meditant sobre la fórmula que millor concilia vida laboral/personal dels pares amb el benestar dels fills.
Amb això el que us volem dir és que no existeixen fórmules iguals per a tothom, sinó que heu de buscar aquella que s’adeqüi millor a la vostra realitat i la dels vostres fills.
Com us dèiem la millor manera d’abordar aquesta qüestió és el que suposa un diàleg entre totes dues parts. Si el panorama de la vostra ruptura no és com l’esmentat i esteu dins d’un conflicte contenciós heu de saber que el jutge intentarà trobar aquesta fórmula que pugui conciliar el benestar dels menors amb les rutines dels progenitors.
Prioritzant sempre, el benestar dels fills que és el principi bàsic que ha d’inspirar totes les resolucions que afectin menors.
Per veure els nostres serveis disponibles, feu clic aquí
0 comentaris